La condició d'habitatge entre mitgeres limita les obertures laterals i concentra la relació amb l'exterior en les façanes del carrer i del pati posterior. El projecte hi respon amb un gran buit interior que porta la llum natural fins al centre de la casa.

Més que un espai de circulació, el buit central és el cor de l'habitatge: l'escala s'amplia fins a convertir-se en un pati interior vertical, percebut com una estança més, al voltant del qual s'organitzen tots els espais domèstics. Suspesa dins d'aquest buit, una xarxa horitzontal — nascuda d'una petició de les filles dels promotors — el converteix en un lloc per jugar, llegir i descansar des d'una posició intermèdia entre les plantes.

Els materials es presenten sense revestiments innecessaris: l'estructura de formigó es deixa vista en diversos punts de la casa, com a acabat i com a expressió dels espais, reforçant la coherència entre estructura, forma i acabat.

A la part posterior, la casa s'obre a un pati amb piscina — construïda també amb formigó — i un jardí de graves sobre solera, una prolongació natural de les zones de dia que dona al carrer posterior, per on es produeix l'accés dels vehicles.